GRANADA: Un viaje del presente al pasado

DIARI DE VIATGE:

PRIMER DIA:

Vam quedar a l’Estació de Sants a les 19:15h. Tot i que el tren sortia a les 20:00h, havíem d’estar allà per tal d’organitzar els vagons i les cabines, on dormiríem aquella mateixa nit.

Vam baixar a l’andana uns vint minuts abans de que vingués el tren, per tal de no perdre’l.

Un cop vam haver pujat, cadascú se’n va anar a la seva cabina i vam sopar el que ens havíem emportat de casa.

Al cap d’una estona, ens vam anar a dormir perquè estàvem molt cansats i cansades!

SEGON DIA:

Arribàrem a l’estació de Granada sobre les 7:30h del matí. Vam esmorzar esmorzar en una esplanada que havia al costat de l’estació, i ens vam estar allà una bona estona.

Després vam anar a l’alberg, on ens van assignar les habitacions on passaríem les següents tres nits; vam pujar-hi i ens hi vam instalar.

Tot seguit, vam anar a agafar l’autobús. Anàrem a visitar l’Albaicín, fins a les 12: 30 /13:00h. Que va ser quan vam tornar per anar a dinar a les 14:30h.

Després de dinar, vam tenir una hora de temps lliure, de 16:00 a 18:00 vam fer el dossier, i de 18:00h a 20:30 h vam tenir temps lliure.

A les 20: 30h vam anar a sopar, i sobre les 9:30h vam tenir temps lliure fins les 23:30h.

TERCER DIA:

Ens vam llevar sobre les 8:30h i baixàrem a esmorzar.

Després d’esmorzar, vam anar a agafar el bus, aquell dia ens tocava visitar el centre de Granada.

Jo crec que és una de les coses que més ens va agradar; la Capilla Reial, la Catedral, els petits comerços...

Una guia ens va informar sobre tota la història i tot, i després, com els altres dies, sobre les 13:00h vam anar a dinar.

QUART DIA:

Ens vam llevar sobre les 8:45h. Vam baixar a esmorzar i vam fer el dossier.

Vam dinar sobre les 13:00h,i després vam anar a visitar l’Alhambra i el Generalife.

I ja va ser com la resta de dies.

Però per la nit, les professores, ens van donar més temps lliure, ja que era la última nit a Granada.

CINQUÈ DIA:

Ens vam llevar sobre les 8:30h, vam baixar a esmorzar i vam anar a agafar l’autobús per anar a visitar l’Hospital i la Cartuja. La visita va acabar sobre les 13:00h i vam anar a dinar. Després de dinar, vam tenir tota la tarda lliure, ja que després aniríem a agafar el tren.

MARC FÍSIC

GRANADA

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia. Està situada al centre de la comarca de la Vega de Granada, a una altitud de 738 a nivell del Mar, en una àmplia depressió intrabètica formada pel riu Genil i el peu del massís més alt de la península Ibèrica, Sierra Nevada, que condiciona la seva climatologia.

Localització: Granada es troba a l'estat d'Espanya, a la comunitat d'Andalusia, a la provincià Granada i a la comarca Vega de Granada.

Té una població de 237.818 hab. (2013).

Límits del terme municipal de Granada

Relleu: El relleu del municipi està marcat per la seva localització al límit oriental de la depressió de Granada. Les serres del Huétor, Arana i Nevada exerceixen de capçalera d'aquesta conca sedimentària.

Rius i muntanyes de Granada:

El riu més important de Granada és el Riu Genil.

Altres Rius:

-Riu Dílar

-Riu Beiro

-Riu d'aigües Santes

-Riu Darro

La serra més important és la de Serra Nevada, després venen els altres.

BARCELONA

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya essent-ho tant de la comunitat autònoma, com de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Localització: Barcelona es troba a l'estat d'Espanya, a l'autonomia de Catalunya, a la província Barcelona i a la comarca Barcelonès.

Té una superfície de 100,39 km².

Té una població de 1.611.822 hab. (2013).

A nivell del mar es troba a 12.

Rius i muntanyes:

MARC HISTÒRIC

Durant les primeres dècades del s. XII, la Península Ibèrica, va ser conquistada pels musulmans, els quals la van integrar en l’Imperi Islàmic; amb el nom d’Al- Andalus.

Durant els segles XIV i XV Granada va ser consolidada com l’últim regne musulmà de tota la península.

Durant aquells temps, la societat musulmana de Granada, estava composta per un grup polític i militar, una minoria de grans mercaders, i un important grup d’artesans, petits comerciants i funcionaris.

A mitjans del segle XIV, la ciutat musulmana, va quedar plenament configurada. Al costat del riu Darro es va fer la medina (el barri on s’allotjaven les activitats gremials; amb carres estrets i podríem dir laberíntics), es va construir “l’Alhóndiga”, i els banys àrabs, la madraza, la mezquita mayor i la Alcaicería que es conserva anomenada El Corral del Carbón.

Va ser llavors quan es van construir l’Alhambra i el Generalife.

A finals del s. XV, els Reis Catòlics van entrar a la ciutat de Granada, i va ser “conquerida”. A partir de llavors, Granada va passar a formar part del Regne de Castilla, i els habitants van ser obligats a “passar-se” al cristianisme. La població que s’hi va negar, va ser expulsada de la ciutat. (Molta altra gent, va seguir practicant la seva religió clandestinament; aquests van ser anomenats moriscos ; i van ser expulsats el 1609)

ALBAICÍN:

L’Albaicín es un barri de granada, situat al turó que està davant l’Alhambra. Va ser el nucli originari de la ciutat, i allà es van ubicar els primers assentaments Íbers i romans.

Més tard es va convertir en un barri emmurallat dins de la ciutat musulmana, ple de vida; amb més de trenta mesquites, cases, i carrers estrets i bonics.

Després de la conquista de Granada, algunes mesquites van ser derivades, i es van substituir per esglésies cristianes.

Al llarg dels anys s’han anat construint “Cármenes”; que són patis interiors amb fonts d’aigua, plens de flors i hortalisses i arbres.

CAPILLA REIAL:

Va ser construïda per Enrique Egas, des del 1506, fins el 1521. Conté les restes mortals dels Reis Catòlics; Ferran d’Aragó, i Isabel de Castella.

En teoria, hauria d’haver sigut com un “cementiri” de les generacions següents dels Reis Catòlics, però finalment, no es va fer, ja que Carles V ho va impedir

Aquests monarques van unir Granada a la corona de Castella, i van fer la unitat dels pobles d’Espanya amb Portugal, Anglaterra, Països Baixos, Borgoña i Àustria.

Per això té un gran sentit històric i humà molt important.

També té un gran significat religiós, per la personalitat d’Isabel de Castella.

LA CATEDRAL:

Allà està enterrat Carles V. La va manar construir ell, ja que no li “acabava de fer el pes” el lloc on els seus avis estaven enterrats i li semblava poc convencional.

L’arquitecte va ser Diego de Suille.

Ell també va col·laborar en la construcció.

Es un edifici monumental que intenta interpretar els trets típics del renaixement.

No té forma de creu; però el que sí que té són cinc basíliques.

El corral del carbó:

Va ser construït durant el regne Nazari, en el segle XIV.

Està situada al sud de la ciutat musulmana, a prop de l’ Albaicín, i anteriorment era utilitzada com a posada per als comerciants, com per exemple de seda, material que es va comercialitzar del segle XI al XVIII. També es va utilitzar de magatzem, i de pont de carbó, tot i que ara ja no es conserva, hi havia un pont que unia la alhóndiga amb el “zoco”, i passava per sobre del riu Darro. També era un corral de comèdia.

Alhambra i el Generalife:

Va ser construïda perquè els reis volien més prestigi, i va començar el 1238, i els edificis al segle XIV. Va ser palau, ciutadella, fortalesa i residencia dels sultans. Estava en una zona estratègica, ja que es podia observar tota la ciutat des d’allà.

Per a resumir-ho, la Alhambra és un conjunt de diferents edificis situats sobre la colina de la Sabica. Hi ha quatre zones que destacar:

Els Palaus o Alcazar, la zona militar o Alcazaba, la ciutat o Medina, i la finca agrària del Generalife, tot rodejat d’un entorn amb jardins, fonts i horts.

En el segle XI es va incorporar el castell de la Alhambra al recinte.

En el segle XIII es converteix en fortalesa militar amb l’arribada del monarca nazarí Mohamed ben AL-Hamar.

El Generalife:

És un palau situat sobre els pendents del Cerro del Sol, era la residència d’estiu dels reis. Es va construir a mitjans del segle XIII. Està rodejat de jardins, fonts i sortidors que provoquen una sensació de relaxació, just el que es necessitava d’aquell lloc.

En el mig del jardí hi ha algunes dependències com“El pati de la Acequia” i “El pati dels xiprers”.

Cartuja:

És una església-convent de l’ordre religiós dels cartujos. Els pares acudien 5 dies a la missa y resaven tot el dia.

A l’església (estil barroc), te algunes pintures, como un creu, que són anomenats frescos, és a dir, són una trampa per al ull.

Els quadres eren de Bodegón del Cardo.

Hospital Real:

Va ser fundat per Isabel la Catòlica al 1504 per atendre als malalts pobres i als peregrins. En l’edifici, que actualment és una universitat, es barregen elements gòtics, renaixentistes i “mudejeros”. L’edifici té planta de creu, en les quals hi ha quatre patis situats als angles: Mármores, Capilla, Innocentes i Archivo.

Comparació Barcelona – Granada:

Barri gòtic amb l’Albaicín:

Els dos barris són els més antics de la ciutat en la que es troben, i el barri gòtic té una arquitectura gòtica i l’Albaicín te una gran influència musulmana, i conserva construccions medievals amb l’arquitectura tradicional mediterrània.

Catedral de Santa Creu i Santa Eulàlia amb la Catedral de Granada:

Les dues són de caràcter gòtic, i la catedral de Barcelona és més antiga.

Una diferència és que la catedral de Barcelona té tres naus i la de Granada té cinc naus.

Sagrada Família amb la Capilla Real:

La Sagrada Família és una obra de Gaudí i màxim exponent de l’arquitectura modernista catalana. I la Capilla Real va ser construida per Enrique Egas. La capella Real va començar a construir-se en estil gòtic, i La Sagrada Família en estil neogòtic. És molt més antiga la Capilla Real.

En realitat les dos ciutats es diferencien molt en el terme històric ja que a Granada els àrabs i van passar, i, s'hi van quedar durant molt de temps i, en canvi, a Barcelona i van passar molt poc temps, per tant Granada té molta història influenciada pels àrabs en canvi Barcelona no.

COMPARACIÓ DE LA VEGETACIÓ ENTRE BARCELONA I GRANADA

La vegetació depen molt del clima i aquestes dues ciutats tenen unes diferències, mentres que Barcelona té un clima mediterrani, Granada també el te però amb un toc continental ja que es troba molt a prop de Sierra Nevada. Per tant, això, influeix en la vegetació, i, hi ha diferents tipus de plantes a un lloc més fred que a un lloc més càlid.

La vegetació de Barcelona

Els parcs, jardins i carrers de Barcelona compten amb un gran nombre d'espècies vegetals que formen el patrimoni verd representatiu de la historia i de la naturaleza de la ciutat.En els parcs i jardins viuen més de 2000 espècies moltes d'elles autòctones i altres procedents de la horticultura i la jardineria.

El paisatge de Barcelona difícilment es pot definir sense fer referència als seus arbres. Els que es troben en parcs i jardins i els que estan plantats en avingudes, places i carrers. Presents en el tram urbà des de finals del segle XIX, són un element essencial, plenament integrat en el planejament urbanístic de la ciutat.

Els més de 151.000 arbres d'alineació que actualment estan plantats en carrers i avingudes s'han convertit en un dels elements més característics de la ciutat. Sant Martí i l'Eixample, amb 30.788 i 22.090 arbres respectivament, són els districtes més arbrats de Barcelona. A la resta-excepte Ciutat Vella i Gràcia, amb una estructura urbana que no facilita les plantacions-el nombre d'arbres d'alineació se situa entre els 12.000 i els 15.000.

Als parcs i jardins és on es troben la majoria d'arbres centenaris i també les espècies més exòtiques. Destaquen els exemplars situats als espais verds creats durant el segle XIX, com el parc de la Ciutadella, i altres encara més antics, com molts dels que ornamenten els jardins de la Universitat i que procedeixen d'un jardí botànic creat a Barcelona a finals del segle XVIII. Espais verds com els jardins de la Vil·la Amèlia, els jardins de la Vil·la Cecília, el parc del Laberint d'Horta o els jardins de Can Castelló, que tenen l'origen en jardins privats creats a finals del segle XIX i principis del XX, també són rics en espècies exòtiques i exemplars singulars.

Un dels districtes on hi ha més vegetació és l'Eixample, per tant farem un resum d'algunes de les plantes que ens podem trobar en aquest barri.

Cycas revoluta: cica, palma de l'església

Erythrina crista-galli : Ceibo, seibo

Myrtus communis : murta

Pinus halepensis pi blanc

Platanus × acerifolia : Plataner

Quercus ilex : Alzina

Schinus lentiscifolius : Moll cenicient

En cambi la vegetació de Granada és:

Granada es troba localitzada a prop de Sierra Nevada, per tant i a una diferència en la vegetació.

Granada conserva al Parc urbà del Generalife, on es troba el Llano de la Perdiz, deesa del Generalife i monts Jesus del Valle el últim reducte de la seva flora original de tipus mediterrani amb una extensió total de 458 hectàrees protegides.

Parcs, jardins i carmens granadins poseeixen una interessant flora de varietats ornamentals on el jardí botànic, actiu desde el 1873, realitza un important treball de conversació i difusió.

Les comunitats vegetals dels bosc propers a la Alhambra gestionats per el Patronat de la Alhambra poseeixen una rica diversitat calculada en més de 300 espècies, moltes d'elles tenen un gran interès històric.

Això, és la teoria però en la pràctica la vegetació més abundant és aquesta:

Granada és representa molt amb una clara varietat de plantes, per tant representa diferents tipus de modes que hi havien en aquells temps.

De la moda que venia d'Itàlia al segle XVI i trobem els ciprers.

I, d'altres modes com la barroca (segles XVII, XVIII de França) i trobem els diferents laberints que els trobem a la Alhambra.

D' Estats Units venen els arbres tropicals com per exemple les Magnòlies.

I, d'Índia trobem els castanyers.

Per tant, els dissenyadors que van dissenyar la vegetació que hi hauria a Granada no només es van centrar amb la vegetació musulmana sino que també amb les diferentes modes que hi havia en aquells temps.

Al centre de Granada podem trobar: til·lers o Gingko Biloba.